Llogueu, llogueu, maleïts (parodiant la famosa pel•lícula).

Sembla que les consignes emeses des de les altes poltrones ens empenyen a no deixar buits els pisos i les cases que amb sang, suor i llàgrimes, haguem pogut adquirir per passar-hi temporades, allò que es diu “segones residències”.

Nosaltres, amb un sentit més “cumbaià” que pràctic, atenent que hi ha persones que necessiten un sostre i no disposen de massa diners, varem posar a llogar el que tenim a Sant Feliu de Guíxols a un preu mòdic, molt per sota del preu de mercat.

Aquest va ser l’inici de la desgràcia. El llogater ens va deixar de pagar durant uns mesos, però, és clar, pobret, com que havia perdut la feina i no tenia altre recurs que una subvenció, no cobràvem. Així varen passar set mesos. Al cap d’aquest temps, ens truca l’administrador de la finca, i ens diu que el llogater els ha donat les claus, i ha rescindit el contracte.

Seguint amb el mateix esperit d’ajuda al desvalgut, volem tornar-lo a posar al mercat, i quan entrem al pis, oh sorpresa! Han desaparegut els mobles, els electrodomèstics, l’aixovar de cuina, la roba de llit, les cortines, fins i tot el timbre! No n’hi ha hagut prou de deixar a deure set mesos de lloguer, no se sap quantes factures de llum, aigua i serveis en general (ja ens ho trobarem), que a sobre ens han saquejat el pis!

Ens hem adreçat a l’administrador de la finca qui, en un to de commiseració (no sé si cap al poca-vergonya de llogater o cap a nosaltres), ens comunica que, és clar, què hi podem fer. L’administrador, el nom del qual, de moment, silencio, ens mostra les fotografies preses per ell quan va entrar el llogater i quan en va sortir: l’espoli fer imatge, i acceptat per l’administrador.

Davant aquesta situació no tenim cap mena de sortida: denunciar, a qui? Al llogater, que no se sap on és, i només es disposa (per l’administrador) d’un telèfon que no respon mai, i que és insolvent, segons sembla? A l’administrador, per una mala pràctica professional en haver acceptat les claus sense fer esment al robatori del pis? Al mestre armer?

Conclusió del conte de terror: si pensàveu caure en la temptació de llogar un pis, penseu-s’ho bé, lligueu-ho tot, avaleu-ho tot, si cal de forma personal, mireu bé a qui el llogueu, però, sobre tot, no feu l’imbècil. Amb mi n’hi ha prou.