diumenge, 11 de juliol de 2010

El món no és sord

Frase de la Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, referint-se a la manifestació d’ahir. “El polítics han d’escoltar la nostra veu”. Una altre frase de la mateixa Muriel.

El món potser no, n’és de sord, però alguns polítics espanyols, sembla que sí. El clamor d’ahir del poble català devia ser pronunciat (i escrit) en alguna llengua esotèrica, perquè ni Blanco ni Rajoy hi van entendre ben res. En les declaracions d’ahir vespre i d’avui es limitaven, com sempre, al “i tú más” al que ens tenen acostumats, emprant els fets històrics del 10/07/2010 com arma llancívola d’un contra l’altre. I, com deia, en Lluís, no és això, companys, no és això. Per cert, una frase del noi de Verges per a la història: “n’estic fins els collons de que lletres que vaig escriure fa trenta anys encara siguin vigents”. I és veritat.

Què més cal fer perquè ens entenguin? El clamor d’un milió i mig de veus sembla que no es suficient. Ara la pilota està a la teulada de les patums d’aquí, aquells, tots aquells que ahir anaven darrera la senyera, representant allò que s’anomena “les forces vives”: polítics, sindicalistes, empresaris, I al davant, al darrera i als costats, el poble català.

No en varen tenir prou al veure que el mateix poble els prenia la davantera i se situava on li corresponia, al davant de la manifestació?

Hi ha qui opina que cal donar un altre vot de confiança, a contracor això sí, i sense gaires esperances de que canviï alguna cosa en la majoria dels nostres polítics, els que durant anys i panys han deixat dormir l’ase (no insulto el TC, faltaria més, és una frase feta), i quan li han vist les orelles al llop, s’han arrapat a la senyera, i a la mani falta gent.

A partir de demà veurem com queda la cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari