diumenge, 11 de juliol del 2010

Les butxaques foradades

Aquesta notícia me l'han fet arribar per correu:

El 26/06/2010, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal•lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.


"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.


Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més

El tema m'ha interessat i, cercant informació complementària, he trobat al diari digital miciudadreal.es (www.miciudadreal.es) un article que confirmava i ampliava les dades, i em remetia a uns videos que enllaço a continuació. No tenen desperdici.

MICIUDADREAL.ES te muestra los ecos que ha provocado el Aeropuerto en varios medios internacionales que se han preocupado por conocer el presente de esta infraestructura.
A veces los ciudadanos tendemos a perder la perspectiva sobre las cosas. A los medios de comunicación nos pasa incluso más a menudo, con lo que en ocasiones viene bien revisar nuestros elogios y nuestras críticas para comprobar si estamos mirando desde el prisma adecuado.
Algo así pasa con el Aeropuerto de Ciudad Real. A todos los medios de comunicación regional se nos ha acusado de no ser objetivos con el Aeropuerto. A unos por defecto, y a otros por exceso; a unos por elogiarlo, y a otros por criticarlo. Por eso conviene echar un vistazo a la prensa internacional y ver qué se dice del Aeropuerto más allá incluso de nuestro país.
No obstante, la prensa internacional no ve con muy buenos ojos esta infraestructura, sino que, de hecho, lo ponen como un ejemplo perfecto que ilustra el desastre financiero en España y el despilfarro descontrolado y especulador al que han sido sometidas las cajas de ahorro.


Suiza: televisión pública


El pasado 11 de junio, el periodista alemán Markus Boehnisch, de la televisión pública suiza, llegaba a Ciudad Real con el objetivo de conocer de cerca el Aeropuerto y la realidad que le rodea. Para ello, no sólo se pasó por sus instalaciones, sino que también contactó con nuestro compañero Carlos Otto y con el portavoz del Ayuntamiento de Ciudad Real, Francisco Cañizares. Boehnisch también intentó establecer algún tipo de entrevista con alguien del Aeropuerto, pero en aquellos momentos eran los administradores concursales los que estaban al frente y las gestiones no se pudieron llevar a cabo. Fruto de su trabajo, Boehnisch realizó este reportaje. El extracto subtitulado sobre el Aeropuerto os lo ofrecemos en el siguiente vídeo:



El aeropuerto fantasma from Markus Böhnisch on Vimeo.


Holanda: diario NRC


El periodista holandés Merijn de Waal estuvo en Ciudad Real los días 23, 24 y 25 de marzo. Su intención, ante todo, era estar presente en el juicio por el concurso de acreedores contra el Aeropuerto, así como realizar varias entrevistas. Durante estos días estuvo acompañado por nuestro compañero Carlos Otto, y, aunque tampoco pudo entrevistar a ningún directivo oficial del Aeropuerto, sí que visitó las instalaciones invitado por la jefatura de Comunicación de la infraestructura.
Merijn de Waal editó en abril un amplio reportaje sobre la crisis española y las inversiones de las cajas, en el que destacó sobremanera el Aeropuerto de Ciudad Real.

El món no és sord

Frase de la Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, referint-se a la manifestació d’ahir. “El polítics han d’escoltar la nostra veu”. Una altre frase de la mateixa Muriel.

El món potser no, n’és de sord, però alguns polítics espanyols, sembla que sí. El clamor d’ahir del poble català devia ser pronunciat (i escrit) en alguna llengua esotèrica, perquè ni Blanco ni Rajoy hi van entendre ben res. En les declaracions d’ahir vespre i d’avui es limitaven, com sempre, al “i tú más” al que ens tenen acostumats, emprant els fets històrics del 10/07/2010 com arma llancívola d’un contra l’altre. I, com deia, en Lluís, no és això, companys, no és això. Per cert, una frase del noi de Verges per a la història: “n’estic fins els collons de que lletres que vaig escriure fa trenta anys encara siguin vigents”. I és veritat.

Què més cal fer perquè ens entenguin? El clamor d’un milió i mig de veus sembla que no es suficient. Ara la pilota està a la teulada de les patums d’aquí, aquells, tots aquells que ahir anaven darrera la senyera, representant allò que s’anomena “les forces vives”: polítics, sindicalistes, empresaris, I al davant, al darrera i als costats, el poble català.

No en varen tenir prou al veure que el mateix poble els prenia la davantera i se situava on li corresponia, al davant de la manifestació?

Hi ha qui opina que cal donar un altre vot de confiança, a contracor això sí, i sense gaires esperances de que canviï alguna cosa en la majoria dels nostres polítics, els que durant anys i panys han deixat dormir l’ase (no insulto el TC, faltaria més, és una frase feta), i quan li han vist les orelles al llop, s’han arrapat a la senyera, i a la mani falta gent.

A partir de demà veurem com queda la cosa.

dissabte, 10 de juliol del 2010

La Revista de Pedres també hi és!


Els petits gestos són poderosos

Les reaccions contra la nova llei del cinema que determina la presència del català en els films que es distribueixin al nostre país (un 50%), no s’han fet esperar per part de les distribuïdores: la pel•lícula Shrek no es projectarà en 3D en les versions catalanes, només en 2D.

Paramount, productora del film, així ho ha manifestat, i s’ha quedat tan ample, atribuint la seva decisió a “raons comercials”. Altres distribuïdors ja han declarat la seva intenció de distribuir pel•lícules en versió original i sense doblar (a Catalunya, s’entén), de forma que cumplirian la llei, però no els objectius ni l’esperit de mateixa. Jo tot això ho interpreto com una venjança: voleu català, aquí teniu català.

Davant aquesta situació, i atès que segons les lleis físiques a tota acció li correspon una reacció de la mateixa intensitat i en sentit contrari, proposo no assistir a cap projecció del film Shrek, ni en 2D en català, ni en 3D en castellà. I el mateix per a la resta de films que en català en distribueixin en VO i en castellà doblat.

El més lamentable de tot això és que estic veient als telenotícies de TV3, la nostra, d’aquest cap de setmana, promocions ben obertes i reiterades a cada edició, d’aquesta estrena, amb tràilers, bombo i platerets. Lamentable, per ser generós; indignant per ser just.

I que aquesta reacció sigui extensiva a d’altres situacions: si no es considera ajustat a la constitució l’ús preferent del català a Catalunya, a nivell privat res m’impedeix argumentar cada vegada que algú pretengui vendre’m alguna cosa i se m’adreci en castellà un sonor i educat “disculpi, no entenc la seva llengua”. I és que, com es deia a la mateixa TV3 fa temps i reprodueixo a l’encapçalament d’aquest article, els petits gestos són poderosos... sempre i quan siguem uns quants que els fem alhora.