Els sabors percebuts, en algun moment de la nostra vida, de forma conjunta amb la vista, els plats ben elaborats i millor menjats, són de difícil record exacte i material. Fer-ho d’una forma literària, agradable, entenedora i evocant, és un do a l’abast de molt pocs, i un d’aquests el tenim ben a prop. Em refereixo al crític gastronòmic Jaume Fàbrega. Els seus articles setmanals al Diari de Girona, i molt especialment els seus més de cinquanta llibres, alguns d’ells enciclopèdics, sobre matèria gastronòmica, són petites joies documentals de la gastronomia en general i molt especialment de la de les nostres terres.
Les seves narracions, que no només descripcions, traspuen treball acurat i documentat, pensat i elaborat, amb un extraordinari domini de l’idioma i la matèria, i per damunt de tot un gran amor al país i a una de les seves expressions culturals més característiques: la taula.
Les persones afeccionades a l’esport obren els diaris per les pàgines corresponents, més o menys, a l’apartat que els interessa, i els que ho són a la televisió, per les darreres. Jo, els diumenges, obro el Diari de Girona, el deixo de banda, obro el Dominical que l’acompanya, i cerco ràpidament dins la segona part la pàgina d’en Fàbrega. La devoro, mentre engoleixo la secreció salival que moltes vegades em produeixen les seves descripcions acurades, envoltades de referències històriques i costumistes a l’entorn de temes gastronòmics sempre sorprenents malgrat, algunes vegades, la seva aparent obvietat o quotidianeïtat.
No el conec personalment a n’en Fàbrega, però des d’aquí li envio una forta encaixada en reconeixement a la seva important i engrescadora tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada